Història

L’església de Sant Jaume Apòstol era situada originalment a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. L’ampliació de la plaça en va fer variar la ubicació i es va transportar pedra a pedra  fins a l’actual al carrer de Ferran. Aquesta parròquia segons sembla ser, igual com d’altres esglésies de de la Ciutat, disposava d’una parella de gegants dels quals en tenim constància gràcies a Joan Amades, que en el seu Costumari Català va recollir: “Ara fa un segle, hi havia cinc parelles de Gegants a Barcelona, que amb tota llur majestat presidien la processó del Corpus: els de la Ciutat, els de la parròquia de Santa Maria, els de Sant Jaume i dues parelles de la del Pi”.

Gegants de Sant Jaume
Gegants de Sant Jaume segons Joan Amades

A les representacions que trobem d’antics gegants, en general podem identificar el gegant com un guerrer lluint una porra sobre l’espatlla, espasa lligada a la cintura, escut o casc plomat sobre el cap. Les seves vestimentes són les pròpies d’un noble de temps anteriors. La geganta, en canvi, vestia segons els costums de l’època, tal i com era habitual entre les figures femenines del moment i marcava tendència entre les dames.

Malauradament, la història no és gens clara i no disposem de  dades fefaents. Suposadament a finals del segle XIX, se’n perd la pista i ja no som capaços de seguir-los el rastre. Una possibilitat que ha estat estudiada és que la parella fos venuda per ser incorporada dins la comparsa de la Patum i fossin els coneguts com a Gegants Nous. Els seus trets, efectivament, podrien ser coincidents, però aquesta hipòtesi ha estat refusada per l’historiador berguedà Albert Rumbo, que va aportar una factura dels comptes municipals de Berga on s’especificava la construcció d’uns nous gegants. Per tant, els indicis ens porten a creure que els històrics gegants de Sant Jaume potser van ser destruïts, abandonats o simplement no van existir.

Gegants de Sant Jaume en processó
Els Gegants de Santa maria del Mar i els Gegants de Sant Jaume segons un full de rengle de la processó del Corpus al primer terç del segle XIX segons el Costumari Català de Joan Amades

Al juliol de 2007 constituïm la colla de geganters de Sant Jaume, amb l’objectiu ferm de tornar a posar en el mapa aquests gegants. Es du a terme un procés de documentació que ens porta a diversos arxius com el de la parròquia de Sant Jaume (ara incorporada a l’arxiu del Pi) o a la casa de l’Ardiaca per seguir la pista als vells gegants. De tots els documents i escrits recollits en prenem inspiració, però no se’n troba cap prova. És per això que decidim prendre l’essència i trets característics de l’arquetip de gegant clàssic català i reflectir-ho en uns gegants que, a més d’hereus de la història, tenen vocació de contemporanis. L’encarregat de fer-ho és en Martí Ribé, dissenyador i geganter de la colla. Amb els seus esbossos i il·lustracions, dóna la forma als que han de ser els actuals gegants.

La materialització d’aquests esbossos ve de la mà d’en Manel Casserras Solé. L’escultor de Solsona dóna vida i volum a una geganta de 3,73m d’alçada i 44kg de pes que bategem en honor a la patrona de la Ciutat amb el nom de Mercè. La Mercè és presentada el 25 de gener de 2009 i té com a padrins els Gegants del Pi i els de Santa Maria del Mar. També hi són com a padrins de carn i ossos el grup de musics dels gegants del Prat de Llobregat.

En Ferran i la Mercè
En Ferran i la Mercè

Durant un any i mig, voltem per Catalunya amb la Mercè, però encarreguem a en Manel que es posi en marxa de nou per donar forma al gegant. Finalment, coincidint amb la nostra “II Trobada de gegants”, el 24 de juliol de 2010 presentem el gegant de Sant Jaume, que mesura 3,94m i pesa 52kg. Hi actuen com a padrins els mateixos que ho van ser de la Mercè. El bategem amb el nom de Ferran per l’emplaçament actual de la parròquia de Sant Jaume Apòstol en el carrer homònim.