L’església de Sant Jaume Apòstol era situada originalment a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. L’ampliació de la plaça en va fer variar la ubicació i es va transportar pedra a pedra  fins a l’actual al carrer de Ferran. Aquesta parròquia, igual com d’altres de la Ciutat, disposava d’una parella de gegants dels quals en tenim constància des de ben antic. Els trobem àmpliament documentats durant el segle XIX en fulls de rengle i cròniques diverses, sobretot referents a la processó de Corpus, on tots els elements d’imatgeria festiva tenien una cita ineludible. Joan Amades va escriure en el seu Costumari Català: “Ara fa un segle, hi havia cinc parelles de Gegants a Barcelona, que amb tota llur majestat presidien la processó del Corpus: els de la Ciutat, els de la parròquia de Santa Maria, els de Sant Jaume i dues parelles de la del Pi.”.

Gegants de Sant Jaume

Gegants de Sant Jaume

A les representacions que trobem dels antics gegants de Sant Jaume, podem identificar el gegant lluint, com molts dels gegants d’aleshores, una porra sobre l’espatlla. També el trobem representat amb un casc coronat amb plomes i amb una espasa lligada a la cintura. En d’altres imatges llueix també escut. Les seves vestimentes són les pròpies d’un noble de temps anteriors. La geganta, en canvi, vestia segons els costums de l’època, tal i com era habitual entre les figures femenines del moment.

Malauradament, a finals del segle XIX, en perdem la pista i ja no som capaços de seguir-los el rastre. Una possibilitat que ha estat estudiada és que la parella fos venuda per ser incorporada dins la comparsa de la Patum i fossin els coneguts com a Gegants Nous. Els seus trets, efectivament, podrien ser coincidents, però aquesta hipòtesi ha estat refusada per l’historiador berguedà Albert Rumbo, que va aportar una factura dels comptes municipals de Berga on s’especificava la construcció d’uns nous gegants. Per tant, els indicis ens porten a creure que, simplement, els gegants de Sant Jaume van ser destruïts o abandonats.

Gegants de Sant Jaume en processó

Els Gegants de Santa maria del Mar i els Gegants de Sant Jaume segons un full de rengle de la processó del Corpus al primer terç del segle XIX

Al juliol de 2007 constituïm la colla de geganters de Sant Jaume, amb l’objectiu ferm de tornar a posar en el mapa aquests gegants. Durant més d’un any duem a terme un procés de documentació que ens porta a diversos arxius com el de la parròquia de Sant Jaume (ara incorporada a l’arxiu del Pi) o a la casa de l’Ardiaca per seguir la pista als vells gegants. De tots els documents i escrits recollits en prenem inspiració, però no podem aconseguir una representació gràfica detallada del seu semblant. És per això que decidim prendre l’essència i trets característics i reflectir-ho en uns gegants que, a més d’hereus de la història, tenen vocació de contemporanis. L’encarregat de fer-ho és en Martí Ribé, dissenyador i geganter de la colla. Amb els seus esbossos i il·lustracions, dóna la forma als que han de ser els actuals gegants.

La materialització d’aquests esbossos ve de la mà d’en Manel Casserras. L’escultor de Solsona dóna vida i volum a una geganta de 3,73m d’alçada i 44kg de pes que bategem en honor a la patrona de la Ciutat amb el nom de Mercè. La Mercè és presentada el 25 de gener de 2009 i té com a padrins els Gegants del Pi i els de Santa Maria del Mar. També hi són com a padrins de carn i ossos el grup de gralleres dels gegants del Prat de Llobregat.

En Ferran i la Mercè

En Ferran i la Mercè

Durant un any i mig, voltem per Catalunya amb la Mercè, però encarreguem a en Manel que es posi en marxa de nou per donar forma al gegant. Finalment, coincidint amb la nostra “II Trobada gegantera”, el 24 de juliol de 2010 presentem el gegant de Sant Jaume, que medeix 3,94m i pesa 52kg. Hi actuen com a padrins els mateixos que ho van ser de la Mercè. El bategem amb el nom de Ferran per l’emplaçament actual de la parròquia de Sant Jaume Apòstol en el carrer homònim.