Comencem amb aquest una sèrie d’articles per explicar més a fons com va anar la nostra II Trobada on, com bé sabeu, vam presentar en Ferran.
Les colles estaven convocades a la plaça de Sant Miquel, on la nostra Mercè ja estava a punt per rebre-les. Poc a poc l’expectació va anar creixent i la plaça s’anava omplint davant la imminent arribada del Ferran.
Plantada a Plaça Sant Miquel
D’esquerra a dreta, podem veure el Gegants de Santa Maria del Mar, els Gegantons i Gegants del Pi, Gegants d’El Prat, els Gegant i Gegantona de Sant Pere de les Puel·les, Gegantons del Carrer Princesa, Gegants de Vilanova i la Geltrú, Gegants de Molins de Rei, Geganta del Poble Sec, Gegant Rigolf de la Faràndula de Badalona i Gegantons de Sant Andreu.
I per fi va comentar l’acte de presentació, una breu introducció i la nostra Mercè, no va poder més: havia arribat a les seves orelles la notícia, en Ferran tornava per reunir-se amb ella. Per sorpresa, les portes de l’Ajuntament es van obrir i en Ferran en va sortir, majestuós, per fer la seva primera aparició.
El Gegant Ferran sortint de l'Ajuntament. Foto: Roser Batallé
Davant l’atenta mirada de tot el públic en Ferran es va presentar i durant uns instants va posar per la gran quantitat de fotògrafs que es volien fer amb les seves primeres imatges.
El primer ball de la Mercè i en Ferran
Després, en Ferran i la Mercè es van acostar al centre de la plaça, on van ballar junts per primer cop.
Tot seguit, l’acte va continuar amb seguir amb el capítol d’agraïments, que volem reproduir també aquí perquè els sentim de debò i és de justícia: a Manel Casserres i la seva dona Teresa per aquests gegants magnífics que heu construït i sobretot en el moment en que ho heu fet. A l’Albert Ciurana, que amb paciència i constància ens ha acompanyat amb la seva gralla i ens ha ajudat a començar a construir un grup de música. Als nostres padrins, que ja ho van ser de la Mercè i que volíem especialment que hi tornessin a ser pel Ferran: els Gegants de Santa Maria del Mar, els Gegants del Pi i les nostres padrines de carn i ossos, el grup de Gralleres d’El Prat. I evidentment a tota la resta de colles, els seus geganters i músics que ens van acompanyar aquell dia i a les que no hi van poder ser. A l’Esperança i la Matilde, tècniques de barri del Gòtic pel seu suport i ajut. A la Coordinadora de Geganters de Barcelona. I per últim un agraïment molt especial pel nostre amic i company Martí Ribé, que un dia va imaginar els nostres gegants i avui, per fi, els veiem fets realitat.
Durant els agraïments. Foto: Marc Baiges
I desprès d’això, ja feia massa estona que estàvem plantats… el barri del Gòtic ens esperava, però això ho deixem pel proper capítol. Ben aviat: el cercavila.
